Bon comunicador

L'últim treball a presentar de COED i GTIC, tractava sobre el seguiment d'un bon comunicador durant un mes. En aquest període, cada grup després d'escollir a la persona que seguiria, va haver de seguir-lo en programes de televisió, en les xarxes socials...Perquè d'aquesta manera, es comprovi si és un exemplar d'un bon comunicador o tot el contrari. 

En el cas del meu grup, estava format per la Cristina Lamonja, l'Elisabet Adam, la Blanca Garcia i l'Ana González i vam decidir seguir a Risto Mejide durant el 02-11-2014 fins al 02-12-2014.
El vam seguir en el seu programa dels diumenges emès al canal Cuatro "Viajando con Chester" http://www.cuatro.com/viajandoconchester/, en el blog sobre Risto escrit per un administrador, en el Periódico, a l'instagram i, finalment al Twitter https://twitter.com/ristomejide.

Al final de tot aquest procés, vam crear un Google sites, on es pot veure tot el recull que hem fet sobre ell, la conclusió la qual hem arribat, entre d'altres. A partir d'aquí, un membre de cada grup, va fer una petita explicació davant els companys i mestres, sobre què és el que hem fet, com ho hem fet, quines conclusions hem extret, etc. 

Aquest és el nostre sites: https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/bon-comunicador-risto-mejide/

Taxonomia de Bloom

Com a última activitat de GTIC, vam parlar sobre la Taxonomia de Bloom. Aquesta, és una classificació de les activitats educatives, de més senzilles a més complexes que va establir Benjamin Bloom i altres col·laboradors a l'any 1956. En aquesta classificació feta l'any 2000, es diferencien tres habilitats diferents: cognitiu, afectiu i psicomotor. Però l'any 2001, va ser revisat per Lorin Anderson i David R. Krathwohl i, el van modificar. Un d'aquests canvis produïts va ser canviar de substantius a verbs, ja que d'aquesta manera expressarien accions. Al 2008 es va tornar a revisar i, actualment és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".

En el següent enllaç, podreu veure més concretament la classificació de les activitats educatives i, més a baix el canvi: 

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Dins de la Taxonomia, podem trobar pel que fa als dominis de les activitats educatives:

• L'àrea psicomotru: treballem els moviments.
• L'àrea afectiva: acceptar, justificar, donar suport, rebre ordres i donar-les...
• L'àrea cognitiva: primerament es treballa amb els nens el fet de recordar, comprendre i relacionar.

Segons Benjamin Bloom, és més important crear un vídeo que veure'l, ja que creas tú el vídeo per desenvolupar les habilitats cognitives. Per tant, si ens preguntem si en les teves futures classes a què dedicaràs la major part del temps, la resposta hauria de ser, en treballar les habilitats cognitives, el més elaborades possible. 

A nivell pràctic, un cop treballades les habilitats cognitives  a les TIC, a continuació, la meva companya Cristina Lamonja i jo, farem un repàs de totes les eines i recursos treballats al llarg del curs i, en una taula, s'indicarà l'habilitat cognitiva, segons la classificació del 2008, es desenvolupa. A més, es comentaran les habilitats i/o eines que considerem més interessants a la llum de la taxonomia.

A la llum de la Taxonomia de Bloom, les habilitats/eines que nosaltres considerem més interessants, tenint en compte la taula de l’any 2008, són: el Booktrailer, l’endevinalla, Padlet, presentacions i, el blog. Aquestes serien les més útils per realitzar a classe, ja que utilitzen el nivell superior de la Taxonomia. És a dir, crear. Tots aquests recursos, fomenten habilitats cognitives d’ordre superior.

Wikipedia i preguntes

L'activitat que se'ns va plantejar, va ser respondre a unes preguntes envers les Wikipedies i els temes associats a ella que hem treballat prèviament a classe. Fet això, haviem de publicar les respostes al blog de cadascú i compartir-ho amb els companys. Aquest exercici, consistia fer-ho per grups, de manera que ho vaig realitzar amb la meva companya Cristina Lamonja. 

Aquí us deixo la presentació de Google Drive que hem utilitzat per fer-ho:

Mapa conceptual

A la classe d'avui, hem parlat dels mapes conceptuals. El va crear Joseph D.Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. 

Els mapes conceptuals, és una eina on-line amb l'objectiu d'organitzar la informació d'una manera ordenada i pots ampliar-ne més els teus coneixements. A partir d'un text escrit, pots esquematitzar la informació on es visualitzarà al final del procés, les paraules clau, els connectors i les relacions que s'estableixen entre elles. 

Si diferenciem un mapa conceptual i una imatge, podríem dir que en el cas del mapa conceptual, és el més allunyat de les emocions. S'organitzen conceptes i es relacionen entre ells. Així doncs, és molt més gràfic. I en la imatge, és tot molt més interpretatiu, ja que mitjançant aquesta, pots adonar-te si està o no enfadat, si és agradable... En aquest cas, juga més amb les emocions. 

En el cas d'un mapa conceptual i un mapa mental, val a dir que en aquest darrer, és una manera d'organitzar idees i estructurar-les, sense necessitat que hi hagi relació entre elles.

Pel que fa a l'àmbit educatiu, és un recurs interessant per aplicar a l'estudi, ja que la informació està molt més organitzada i és molt més visual. 

A GTIC, per posar en pràctica aquesta nova eina, a partir d'El dinar de Nadal ens va demanar el mestre de passar aquest breu text, en un mapa conceptual amb el Bubbl.us. A partir d'aquí, haviem d'agafar una imatge que reflecteixi l'escrit.

Text escrit:

El dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja és gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. 
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu  menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

-Mapa conceptual:

-Imatge:

Fluxogrames

Un diagrama de flux és una representació gràfica amb l'objectiu de resoldre una tasca. Aquest diagrama sempre té un punt d'inici i un únic punt de finalització. A més, el camí ha de permetre arribar des de l'inici fins al final. Per representar-ho, s'ofereixen alguns símbols com en els que hi ha a la següent pàgina: 

http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif

A nivell educatiu, serviria per planificar tasques pròpies relaciones amb el desenvolupament de la tasca professional i/o per ensenyar als alumnes el procés per a l'acollida d'un nou mestre o alumne. D'aquesta manera, podrien practicar amb la presa de decisions, resolució de problemes, planificació... 

Per començar a utilitzar-ho, accedeix a la següent eina on-line: http://www.gliffy.com/. Aquesta, és una eina on-line on es pot crear, guardar, editar diagrames, treballar amb altres representacions gràfiques i exportar a diferents formats el resultat final. Tot i això, també podries utilitzar Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, etc.

A nivell pràctic, es podia escollir en fer aquesta activitat o fer-ne la del Wordle. 

Si diferenciem el fluxograma amb el mapa conceptual, podriem dir que en aquest darrer cas, és una representació gràfica del coneixement. I, en el cas del fluxograma, és la representació d'un procés amb l'objectiu de resoldre-la. 

Per explicar-ho, m'he basat en l'enllaç següent: 

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html. Per a més informació d'aquest, consulta-la.

Fiabilitat de la informació

Per avaluar fonts d'informació fiable a partir del document publicat per la UIB, cal que ens preguntem el següent:

• Qui? Ens hem de fixar si la pàgina ens proporciona informació sobre l'autor o institució i si ens dóna la possibilitat de contactar amb els responsables.
• Què? Parlem sobre el contingut el qual avaluarem si està fet amb exactitud, cobertura, objectivitat, vigència i rellevància.
• Quan? És important que la pàgina s'estigui contínuament actualitzant. D'aquesta manera, estarem al dia.
• On? És a dir, el lloc on està publicada la informació.
• Per a què? És a dir, a quins usuaris va dirigida, quins propòsits té i, el tipus de contingut que es tracta.
• Com? La navegabilitat. És important que la pàgina tingui un sistema de navegació ordenat que la informació sigui recuperada còmodament. 

Exemples de fonts fiables podrien ser: 
http://edu365.cat/, http://web.gencat.cat/ca/inici/, http://www.xtec.cat/web/guest/home, http://www.theflippedclassroom.es/, http://scholar.google.es/, en llibres, revistes científiques  de la biblioteca (magazines, articles de diaris...), diaris, etc. En els magazines, no pasen per mans d'especialistes i en canvi la revista científica si. Així doncs, aquesta darrera és més fiable. 

*Aquesta entrada, l'he feta conjuntament amb la meva companya Cristina Lamonja, ja que  a l'entrada Wikipedia i preguntes, ha sortit aquest tema. La pàgina web, la qual ens ha  servit com a referent per explicar-ho, és: 

 http://biblioteca.uib.cat/digitalAssets/205/205332_avaluacio_fonts_informacio.pdf

La nostra identitat digital i cura de les nostres dades

Coneixem identitat digital el conjunt d'aspectes que caracteritza a un individu o grup col·lectiu en un entorn tecnològic. El fet d'estar permanentment connectats a les xarxes socials, això fa que nosaltres mateixos mostrem als altres la nostra identitat, és a dir, donem informació de com som nosaltres, els nostres pensaments, la nostra ideologia, de la nostra vida personal...mitjançant imatges, textos que publiquem, etc. Per tant, hem de tenir cura de les nostres dades reforçant la seguretat dels nostres equips informàtics i dispositius electrònics i, tenir cura del què publiquem, ja que els altres usuaris ho veuran des d'una perspectiva subjectiva i això definirà la nostra reputació digital. Això, és el que cada vegada convé plantejar-se més per preveure l'atac dels "hackers", és a dir aquelles persones que trenquen amb els sistemes de seguretat.

Per a més informació d'això, consulta: 

http://www2.ual.es/ci2bual/comunicar-la-informacion/identidad-digital/

http://www.adslzone.net/2014/10/01/consejos-para-mantener-nuestra-privacidad-salvo-en-internet/

Llenguatge audiovisual

Dona'm la teva mirada, és un documental didàctic en format DVD i editat per Aulamèdia, Educació en Comunicació amb producció i d'objectiu: Comunicació, on explica els fonaments del llenguatge audiovisual dividit en: enquadrament, tipus de pla, moviments de càmera, punt de vista, montatge, il·luminació i, finalment so. Aquest material és innovador, eficaç i atractiu per als alumnes, que explica els secrets del llenguatge audiovisual d'una manera pràctica i molt més aprofundida, ambientada en platós, rodatges de cinema i altres escenaris reals de la professió audiovisual i també il·lustrada amb algunes de les grans pel·lícules i directors de la història del cinema fins a exemples actuals de televisió i telesèries. És important tenir en compte que nosaltres només podem veure el que surt a la pantalla i això, ho decideix la persona que dirigeix la càmera. Per tant, treballar-ho a nivell educatiu, és interessant si volem fer un vídeo per tenir en compte tots aquests aspectes.

Si feu clic al tràiler, veureu un petit resum d'aquest documental.

Per a més informació, consulteu:

http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/

http://www.aulamedia.org/wordpress/2012/05/donam-la-teva-mirada/

Wordle

Què és?

És una aplicació gratuïta on a partir d'un text escrit, es forma un "núvol de paraules". A més, ressalten les paraules que més es repeteixen en el text i s'eliminen els signes de puntuació i les paraules curtes. Aquesta web 2.0, t'ofereix modificar el tipus de lletra, el color i la posició. Un cop fet això, el resultat final es podrà compartir en un blog mitjançant el codi embed, capturar-la en PDF i/o imprimir-la.

Utilitat:

A nivell d'educació, podem fer núvols de paraules d'una temàtica actual, classificació de paraules esdrújules, verbs, sinònims, etc.

La part del cervell que més es treballa en aquest cas és l'hemisferi esquerra, ja que és el costat de les idees.

Per posar-ho en pràctica, he agafat un petit fragment d'una notícia extret de http://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/04/television/1417689029_704368.html. 

El fragment que he escollit és aquest: "El contenido televisivo acapara la conversación en las redes sociales en las franjas de máxima audiencia. Nos gusta comentar lo que vemos en la televisión, y si podemos hacerlo con miles de tuiteros en vez de solo con dos o tres familiares, mucho mejor. Las cadenas son plenamente conscientes de la importancia de fomentar esa conversación y sacar provecho de ese afán por participar en el evento televisivo. Pero para ello es necesario contar con datos que permitan conocer a esa audiencia social. ¿Qué les mueve? ¿En qué programas volcar los esfuerzos? ¿Qué ha hecho reaccionar al público?" 

A partir d'aquí, aquest és el meu resultat:

Si vosaltres també esteu interessats en utilitzar aquesta nova eina sense necessitat d'enregistrar-se, feu clic al següent link: http://www.wordle.net/ i seguidament, doneu a l'opció "Create" situat a dalt de tot a la part esquerre.

Jamendo

A GTIC ens van explicar que aquest, és una pàgina web de música lliure i legal, on els artistes poden pujar la seva música i els oients se la poden descarregar de forma gratuïta i sense problemes, sota la llicència Creative Commons. En aquest sentit, és útil utilitzar aquest programa quan s'han de fer treballs...

Les característiques principals són:

• Música amb llicències Creative Commons o Art Lliure.
• Descàrregues d'àlbums sencers per BitTorrent i eDonkey.
• Arxius en format Ogg Vorbis i MP3.
• Un sistema integrat de recomanació i qualificació d'àlbums.
• Etiquetes i ressenyes fetes per la mateixa comunitat.
• Streaming d'àudio d'una cançó, àlbums sencers o de 'els teus favorits'.
• Hostalatge gratuït per als artistes.
• Enllaços als llocs oficials dels artistes.
• Donacions voluntàries per als artistes a través de Paypal.

A l'àmbit educatiu, és útil ensenyar-lis aquest recurs com a exemple d'una pàgina web on poden extreure música sota la llicència Creative Commons. 

Per tenir accés a la pàgina, entra a https://www.jamendo.com/es/welcome

Les característiques anteriors, han sigut extretes de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jamendo. I per a més informació, consulta-la.

Flickr

Què és?

És un lloc web gratuït, on els usuaris poden compartir i vendre fotografies i vídeos de creació pròpia i a més, permet buscar, guardar i ordenar imatges i vídeos. 

L'avantatge, és que per accedir-hi, no fa falta enregistrar-se, tot i que si vols carregar fotos i/o vídeos i a més, crear-te el teu propi perfil per pujar material, aleshores és necessari registrar un compte. A més, aquest sistema permet fer cerques d'imatges per etiquetes, per data i tipus de llicència Creative Commons. Per tant, és molt útil utilitzar-ho quan es tracta de fer treballs, quan s'han d'inserir imatges al teu blog, així com altres mitjans socials, ja que es basa en les característiques habituals de l'HTML i l'HTTP. En aquest sentit, cal tenir en compte que tot allò que extraiem per inserir-lo en un treball o en qualsevol altre mitjà, s'ha de ficar don s'ha extret (by) el nom del propietari. 

A l'hora de buscar una imatge per exemple, per assegurar-se que la cerca està sota la llicència Creative Commons, hauràs de posar en el cercador d'imatges el nom d'allò que desitgis trobar. Un cop fet això, a dalt de tot fes clic a "Búsqueda avanzada" i a baix de tot fes clic al requadre blanc petit on posa al costat "Buscar sólo dentro de contenido con licencias de Creative Commons". Per a cada cerca, s'haurà de realitzar el mateix procediment. 

En l'àmbit educatiu, és un bon recurs per ensenyar als alumnes, un exemple d'un lloc web on podem extreure imatges, vídeos... sota la llicència Creative Commons.


Per a més informació, fes una consulta a http://ca.wikipedia.org/wiki/Flickr

Viquipèdia

Què és?

A GTIC ens fan explicar que és una enciclopèdia lliure, de la Fundació Wikimedia. Aquests articles, estan escrits per usuaris d'arreu del món, de manera que també poden ser editats per un altre persona.  Les persones que fan això, ja sigui un usuari registrat o que disposin d'un compte d'usuari, són els anomenats "viquipedistes". 

Si relacionem aquesta eina amb les wikis, podríem dir que en els dos casos serveixen per compartir, editar i publicar informació.

Per aprofundir encara més en el tema, perquè nosaltres mateixos entenguem millor la seva utilitat i com es fa servir, individualment o entre dues persones, havíem d'escollir cadascú un tema concret que ens agradés i a partir d'aquí, llegir l'article i seguidament modificar-lo traient informació que considerem innecessària, afegir-ne més havent-nos documentat prèviament en fonts fiables, afegir cites i referències, destacar en negreta les paraules més importants, etc. Un cop fet això, ho publicàvem i fèiem el seguiment per saber-ne si s'ha produït algun canvi. A més, totes les modificacions que fem, quedaran reflectides a l'historial de Viquipèdia.

En el meu cas, vaig fer aquesta activitat amb la meva companya Cristina-Paz Fernández.  El tema que vam escollir, va ser l'autisme on podreu fer-li clic per consultar la feina realitzada. Cal dir que de moment, no s'ha produït cap canvi. 

A nivell educatiu, els beneficis que pot aportar contribuir a la Viquipèdia en aquest cas en els alumnes, els hi motiva, és un aprenentatge significatiu, fomenta el treball col·laboratiu, intervenen la capacitat d'esforç, aprenen a utilitzar una eina diferent, etc. En el cas dels mestres, els hi aporta innovació pel que fa en la manera de realitzar les classes, una avaluació més rica, podrà fer un seguiment dels articles modificats pels alumnes, etc. I pel centre escolar, els hi aporta prestigi, fomenta el diàleg amb persones externes a l'escola, etc.

Per enregistrar-se i iniciar sessió (en cas que encara no ho hàgiu fet), primerament has d'anar a la pàgina principal de Viquipèdia i fer clic en aquest enllaç. Finalment, a dalt de tot sortirà "crear un compte", de manera que seràs un usuari més on podràs començar a modificar articles.

Per a més informació, consulta: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Educaci%C3%B3/Per_qu%C3%A8_docent

Els Wikis

Per entrar en el tema dels Wikis, primer de tot, vam haver de respondre a unes preguntes sobre el tema en qüestió. La finalitat d'això, era que a mesura que contestàvem de forma sincera, cadascú de nosaltres ens podíem adonar realment si teníem coneixement o si més no, quins coneixements teníem envers els Wikis abans de treballar-ho a l'aula. A més, també servia per quan acabéssim l'activitat, tornar a respondre les mateixes preguntes per veure si s'ha assolit l'aprenentatge.

Abans d'explicar què es va fer per treballar-ho, hauríem de preguntar-nos: Què són els Wikis? Aquest, són pàgines web col·laboratives que et permet editar, enllaçar, crear o esborrar contingut d'una pàgina web. Un dels Wikis més coneguts és la Wikipedia.
Hem de tenir en compte que quan es realitza algun canvi en un contingut, normalment queda enregistrat en els historials que tenen com en el cas de la Viquipèdia.

Pel que fa a les seves funcionalitats:

• Crear un document amb enllaços de manera fàcil i ràpida.
• Editar el document, nostre o d'una altra persona.
• Veure els canvis fets en un document.
• Rebre un avís quan algú fa un canvi en un document.
• Fer tauletes de contingut.
• Agrupar els documents per categories.

En l'àmbit educatiu, pel que fa al paper del mestre, els Wikis serveixen per:

• Redacció de treballs i altres continguts de forma col·laborativa.
• Revisió de feines per parelles i entre alumnes.
• Pluges d'idees.
• Debats-fòrums.
• Coordinació en la distribució i seguiment de tasques.
• Elaboració d'una carpeta d'aprenentatge.
• Seguiment del treball dels alumnes.

En aquest mateix sentit, segons Renée Fountain, altres valors pedagògics que tenen és que són democràtiques, incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització, aquesta tecnologia promou l'escriptura, amplifiquen la interacció, faciliten l'edició col·laborativa i oberta, etc.

Així doncs, per treballar-ho, tots nosaltres vam fer-nos usuaris a Wikispaces, de manera que amb això, podíem crear diverses Wikis ja sigui privat o públic. En aquest darrer cas, és una gran oportunitat per ampliar els nostres coneixements, ja que altres usuaris poden aportar-te més idees. En el meu cas, em faig fer-ne usuaria i aquest és el meu Wiki: http://infantileducacio.wikispaces.com/. Per crear-ne un, un cop t'has fet usuari, has de donar a "Create Wiki" situat a dalt de tot. Després, et sortirà una pestanya on diu "Your industry", de manera que hauràs d'escollir una opció. Finalment, poses les teves dades que et demanen i l'adreça de la teva Wiki.

Si relacionem Google Drive amb Wiki, podríem dir que tant en un cas com en l'altre, permet treballar de manera col·laborativa documents. Tot i això, trobem diferències com per exemple que les Wikis no permeten extreure arxius per mantenir-ho en l'ordinador com ho fa Google Drive. A més, tot i que es poden esborrar arxius en els dos casos, la Wiki registra tots els canvis que s'han produït i es poden recuperar informació, cosa que a Google Drive no passa.  


Les característiques anteriors, han sigut extretes de: 
http://tic-cat.wikispaces.com/Wikis
Les característiques segons Renée Fountain, són extretes de:
http://ticotac.blogspot.com.es/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html.
Per a més informació, consulta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Wiki

Els blogs

Què són?

Són llocs webs organitzats per entrades (post). Concretant-nos més, són un mitjà de comunicació on els usuaris, de forma lliure, comparteixen notícies contínuament amb els seus lectors. Per exemple, en el blog d'un esportista famós, pot compartir notícies amb els seus fans; un altra persona, pot compartir notícies referent a la seva ocupació professional, etc. En el meu cas, parlo sobre l'educació, ja que m'estic formant per ser mestre i és el tema que més m'inquieta.

Així doncs,  podríem dir que els meus lectors no seran del mateix perfil que els lectors fanàtics a l'esport. Cada blog, reflecteix la teva perspectiva i mitjançant això, t'ajuda a construir relacions amb altres lectors d'interessos similars. En relació amb això, els bloggers (servei més utilitzat) poden treballar junts, ja que pots comentar altres blogs, un altre bloguer et pot citar un post teu, també és freqüent trobar en un blog una llista d'enllaços anomenat blogroll d'altres blogs, fins que es crea la comunitat de bloggers anomenat blogosfera.

Cal tenir present que un blog, no necessàriament ha de ser d'un sol usuari. 

El blog s'estructura de la seguent manera segons aquest llibre:

• Blogroll o llista de blogs: és un menú que es mostra a la portada del blog en què apareix la llista d'enllaços.
• Comentari: són el motor d'interactivitat entre l'autor i el lector. Cada sistema té unes opcions determinades per controlar els comentaris.
• Enllaç permanent: cada article o entrada té una pàgina independent amb una direcció específica per poder enllaçar-la i recuperar-la fàcilment. Aquest enllaç, normalment inclou la data en què es va publicar i el títol.
• Etiquetes i categories: faciliten l'organització i identificació dels continguts.
• Ping: s'utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d'enviar un avís a directoris de blogs, on van apareixent els títols dels útlims articles publicats en la blogosfera.
• Plugin o "widget": són complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d'una plataforma.
• Post: article o entrada, el cos del contingut que forma el blog.
• Retroenllaços: crea una relació entre aquests blogs, de manera que es pot visualitzar quins blogs enllacen directament a un article concret.
• RSS, feed o sindicació: és la nova forma d'accedir a la informació revent avisos d'actualització a l'usuari. 

En l'àmbit educatiu, els blogs és una eina d'aprenentatge per reflexionar, interpretar, recollir i enregistrar tot allò que hem observat i/o après. Molts mestres l'utilitzen per compartir experiències i recursos, per opinar... Així doncs, en moltes escoles han creat blogs d'aula, d'escola, d'alumnes... com un recurs educatiu. Aquest mitjà, pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests alumnes i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, és una manera de posar en pràctica la lectoescriptura, permet establir comunicació amb persones fora del centre educatiu, etc.

Aquest darrer punt, té relació amb el llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Cal tenir en compte que els nens i nenes de 10 anys cap amunt, la manera de comunicar-se és molt més tecnològic a comparació d'abans. La conferència d'Anna Pérez a Blanquerna, ho explica molt bé. 

Per saber-ne més, mireu el següent vídeo. És molt interessant!  

Enllaç del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=hrs8MGWhDhg

Per a més informació, també pots consultar: http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

Software lliure i propietari

El software lliure, és un programari d'aplicacions informàtiques que qualsevol persona pot utilitzar, distribuir, copiar, estudiar, modificar, millorar i compartir perquè tothom se'n pugui beneficiar. En definitiva, són programes d'intercanvi lliure de coneixements creats, mantinguts i actualitzats per usuaris, com per exemple sistemes operatius, processadors de text... Ens ho podem descarregar gratuïtament a Internet o a altres medis com: DVD, disquets, etc. Tot i això, cal tenir en compte que en el cas del programari gratuït, inclou en algunes ocasions el seu codi font, de manera que a diferència de l'altre, no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. A tall d'exemple, Viquipèdia, l'enciclopèdia més gran del món, és un document viu i en construcció permanent que es fa amb persones com tu, que aporten coneixements per compartir-lo amb la resta d'usuaris. 

En el programari lliure, com molt bé ens diu la paraula, permet 4 tipus de llibertats:

1. Llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
2. Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font, és una condició prèvia per a això.
3. Llibertat de redistribuir-lo a tercers.
4. Llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se. L'accés al codi font, és un requisit previ per a això.

En el cas del software propietari, a diferència de l'altre, és un programa no lliure amb limitació en l'ús o modificació privada, o amb limitació en la còpia i publicació de versions, modificades o no. A  més, el seu codi font no està disponible o està sota restriccions (limitacions). 

Per exposar els 4 tipus de llibertats, m'he basat en: 
http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm.Per a més informació consulta-la. 

També, pots ampliar més informació a partir de: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/tecnologia/programari_lliure/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_de_propietat

Booktrailer

Una de les activitats que es va proposar fer, va ser la creació d'un booktrailer d'aproximadament 2 minuts. Entenem booktrailer com un petit vídeo publicitari que presenta un llibre, de manera que capti l'interès del lector. És una forma directa perquè els lectors coneguin els llibres que han de llegir. Pot ser amb actors i rodatge, amb videoanimacions i amb qualsevol altra tècnica audiovisual, però el més important és que sigui curt, impactant i de qualitat. En aquest sentit, l'hemisferi dret és la que s'encarrega de rebre informació mitjançant sons, imatges, sensacions... i per tant, ha d'estar ben elaborat si volem convèncer a l'espectador.

Pel que fa a l'àmbit educatiu, és una manera també de treballar el llenguatge audiovisual i fomentar l'aprenentatge autodidàctica.

El treball que es va realitzar, prèviament cada grup va haver d'escollir un llibre interessant. En el meu cas, el vaig dur a terme amb la Cristina Lamonja, l'Ignasi Barniol i l'Elisabet de Higes i es va escollir Tres sombreros de copa. A continuació, podreu veure el procés de creació i el resultat final.

Procés de creació:

 

Resultat final:



La definició del booktrailer s'ha extret de la següent pàgina web: http://www.booktrailer.cat/

Twitter

Què és?

És un servei on tothom qui es faci usuari, pot accedir. Aquesta xarxa social, permet que l'usuari comparteixi i llegeixi missatges d'usuaris que el segueixin. Cal tenir en compte que el missatge de text, té una longitud màxima de 140 caràcters. Així doncs, no es pot sobrepassar a la xifra indicada. Actualment, hi ha milers d'usuaris que la utilitzen, ja que pots trobar un ampli ventall d'informació del que passa arreu del món, així com altres temes d'interessos personals. A tall d'exemple, un mestre pot estar al dia de tot el que passi educativament...

Per escriure un missatge de text, has de situar-te a dalt de tot a mà dreta on diu "Tuiteja".

Si t'agrada el missatge d'un usuari i vols que també aparegui al teu mur, hauràs de fer clic on diu "Retuitejar" a sota del corresponent text. En cas que simplement vulguis posar m'agrada, a sota de tot hi ha l'opció "Marca com a preferit".

I, per buscar a usuaris, t'has de situar a dalt de tot a mà dreta on diu "Cerca a Twitter". En cas que el vulguis seguir, en el seu perfil clika a la opció "Segueix".

Jo ja em vaig fer usuària. Si encara no ho ets, anima't!

Aquí deixo el meu enllaç per si esteu interessats a consultar-lo: https://twitter.com/MireiaUrl
Per obtenir més informació sobre això, consulta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter

Notícies Twitter

Com ja ens hem adonat, Twitter és una de les xarxes socials més comuna a la societat. Això ho fa evident, entre d'altres, al conjunt de notícies i d'informació que trobem a la xarxa.

Una de les darreres notícies que m'ha cridat l'atenció és la que es comenta al Periódico El País del dia 05/12/2014 amb el corresponent títol "La televisión y Twitter consolidan su relación". En aquesta notícia, fa referència a què molts programes de televisió, emeten a la pantalla una etiqueta per animar als espectadors a conversar a Twitter sobre el que s'està veient en les franges de màxima audiència. De manera que a Espanya, el 61% dels usuaris miren la televisió mentre participen a Twitter. Els temes que més es parlen són de programes d'entreteniment i d'espais informatius.

Tot i això, hi ha d'altres molt interessants i curioses que ens situen en l'estat de Twitter. Alguns titulars són: "Twitter le dice lo que hará la Bolsa", "Twitter quiere acabar con el acoso", "Los secretos del pájaro azul", etc. Per consultar aquestes notícies, cliqueu aquest enllaç.

Creative Commons

Què és?

És una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons (CC) ofereix llicències des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. Mitjançant aquesta, permet que els creadors d'imatges, vídeos, documents... ho comparteixin  a través de la xarxa, però especificant de quina manera es podrà fer servir. Tot i això, les llicències no són totalment lliures, ja que a la web, posen a disposició dels autors uns formularis amb els quals poden escollir les característiques de distribució de l'obra. Així doncs, els usuaris podran utilitzar-ho sempre i quan respectin els termes de l'autor especificats a la llicència. Així doncs, en comptes de què tot allò que comparteixi tingui "tots els drets reservats" en aquest cas tindrà "alguns drets reservats".

A continuació, podreu consultar les combinacions que s'ofereixen al següent enllaç:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons#Llic.C3.A8ncies

Creative Commons amb altres llicències com Copyright i Copyleft, totes tres es basen en el règim de la propietat intel·lectual. 

Tot això que s'ha explicat anteriorment, és interessant treballar-ho amb els alumnes per a començar a buscar informació, imatges... de manera legal. 

La definició és extreta de la pàgina: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

Descripció companya

En una de les classes de COED, el mestre ens va proposar escriure un text d'escrivint a una persona (la que nosaltres triàvem) en forma de prosa o vers i finalment, resumir-ho en una/dues línes. La finalitat d'aquest petit treball, era aprendre a expressar-nos tant a nivell oral com escrit. En aquest darrer cas, haviem de deixar volar la nostre imaginació i ser més originals.  Aquest va ser el meu resultat final sobre la meva companya Cristina Lamonja.

Qui és ella?

-“I qui és la Cristina?”, -em pregunten….Sempre que parlo d’ella, de sobte, em ve al cap la imatge del seu somriure, un somriure que contagia a tothom. És com un ànima transparent, amb les dents blanques i fines que il·luminen nit i dia. De la mateixa manera que la seva pell suau i blanquinosa, sense cap defecte, com si tot just acabés de néixer.  Els seus ulls,  petits i fins, xinets, però molt vistosos, d’un color que recorda al mar. Aquestes perles amb el reflex del sol, semblen dos petits cristalls brillants, on t’hi pots veure reflectit en ells. Té el cabell llarg, llis com la seda i, ros com l’or.  

La seva vestimenta es diferencia de la resta. Sempre duu posat colors vius, interposant-se amb la pell blanca aconseguint expressar a desconeguts o no tan desconeguts, la seva personalitat d’alegria i positivitat davant els obstacles que s’hi ha pogut trobar.

És humil, tendra, riallera, sincera, tranquil·la en aparença. La Cristina té una personalitat forta, encara que a vegades, tot i que sembli mentida, treu la part més sensible que amaga dins seu.

Així doncs, tot fa pensar que la pròpia naturalesa, l’hagi creat per anar a conjunt del seu ésser, que la fa única i especial.

La Cristina és tendra i riallera. Aquest tipus de personalitat, té el poder de mostrar optimisme, confiança i empatia al món.

12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa Power Point

A classe de GTIC, vam parlar sobre Microsoft Power Point. Aquest, pertany a l'empresa Microsoft i és un programa especialitzat en fer presentacions amb textos esquematitzats. Ofereix diversos dissenys d'animació, de plantilla i de fonts. A més, es poden inserir imatges, ja sigui des d'aquest mateix programa o des d'un altre lloc. En aquest darrer cas, es poden combinar aquestes imatges amb text i sons. En definitiva, és fàcil i pràctic d'utilitzar. Malgrat això, si es vol fer una bona presentació, cal tenir en compte alguns aspectes importants que poden ser útils. 

Abans de tot, mai hauríem d'oblidar que Power Point és un suport útil per l'orador a l'hora d'exposar un tema. En aquest sentit, les idees han d'aparèixer de manera sintetitzada amb el mínim de paraules possible. Amb això, aconseguim que a l'hora d'exposar-ho, sigui per l'orador i per el públic molt més visual, dinàmic el discurs i molt més entenedor. A més, el tipus de lletra ha de ser adequat (ni molt gran ni molt petita i, entenedor com Arial, Calibri, etc). Relacionat amb tot això, el fons ha de contrastar-se amb el text escrit, com per exemple un fons blanc amb la lletra de color negre. Aquesta presa de decisió sobre quin color s'utilitzarà, dependrà del tema i del que es voldrà aconseguir. Tot i això, s'ha d'evitar els colors llampants, ja que produeix cansament a la vista i per tant, es fa molt més pesat pels espectadors.
Pel que fa a les imatges, és important que hi hagi, ja que toca més a la part emocional de les persones (hemisferi dret). En el cas de la música, també afecta la part emocional. Utilitzar un tipus de música i no un altre, dependrà del tema i sobretot del que es vol aconseguir. Si no es fa una bona tria, no s'aconseguirà l'objectiu.
Les animacions que s'utilitzin, no ha de marejar al públic.
Com a proposta, a l'inici de la presentació oral, si es posa un fons de pantalla negre, provoca intriga al públic sobre allò que es parlarà. 

Pel que fa a l'àmbit educatiu, podem utilitzar aquest programa perquè el docent transmeti informació als seus alumnes (classe magistral) o per emocionar, persuadir, interactuar... En el primer cas, seria útil pels alumnes que el mestre no porti les presentacions acabades a classe, ja que és molt més enriquidor que ells acabin de constriuir-les.

Si distingim aquest programa amb el Prezi , algunes diferències que podem trobar són que en el cas del Power Point, les plataformes sempre són les mateixes, és més complex d'utilitzar-ho i, l'usuari pot fer el seu propi disseny. En canvi, les plataformes del Prezi sempre s'estan actualitzant, és més senzill d'utilitzar i, l'usuari només pot escollir els dissenys que hi ha.

Per a més informació, consultar:
http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf

Prezi

Què és?

És una aplicació on-line, que permet fer presentacions d'una manera dinàmica i original. Normalment s'utilitza per fer exposicions d'una forma diferent. Per fer-ho, és important crear-se un compte a https://prezi.com/ i  per començar, fer clic a "Nuevo prezi".

Aquest tipus de presentació, s'utilitza tenint en compte sobre quin tema es vol parlar, els objectius que es volen aconseguir i la finalitat al a qual es vol arribar.  Prezi és molt útil quan volem relacionar conceptes, per expressar determinades emocions al públic, per concretar una idea clau i en aquest darrer cas, endinsar-se encara més del que s'estigui parlant mitjançant el moviment, etc. Si es disenya un bon prezi i el tema està ben treballat, aconseguim que el públic mantingui l'atenció i l'interesi.

A nivell educatiu, la transmissió de continguts utilitzant programes de presentacions com aquest, és útil ja que trenca amb la pràctica habitual que se'n feia abans quan el mestre utilitzava pissarres, vídeos...

Per posar-ho en pràctica, per parelles o individualment va dissenyar una presentació sobre "Els animals de companyia". En el meu cas, el vaig realitzar amb la meva companya Maria Font. Esperem que us agradi!

Com parlar bé en públic

A COED, el mestre ens va recomanar llegir-nos aquest llibre per millorar la nostra oratòria. Sí és cert que saber parlar en públic, és un aspecte clau que cada dia és més evident, especialment a nivell laboral, ja que contínuament, ens exposem davant un públic. Però a nivell acadèmic, on s'hauria de posar en pràctica des de petits, no es treballa tot i que se li doni tanta importància. 

Com parlar bé en públic, t'explica com arribar a ser un bon orador. Per ser-ho, tot i que prèviament hi ha un procés d'aprenentatge, t'aporta recursos i idees que pots aplicar a l'hora d'exposar-te davant l'audiència, com per exemple: control dels nervis, ús de l'humor i la mirada "feedback", parlar amb naturalitat, com fer una bona vocalització i articulació de les paraules, etc.  

En el meu cas, he pogut créixer més en quan a la meva oratòria, ja que en el treball d'Identitat i territori, vaig tenir en compte molt dels aspectes que s'expliquen en el llibre. Per aquest motiu, m'agradaria recomanar-ho a tots aquells que vulgueu millorar la vostra expressió oral. 

Tingueu en compte que ningú neix sent un bon orador. 

Identitat i territori

Va ser una presentació oral que vam realitzar tota la classe per parelles, a finals del primer semestre conjuntament amb GTIC i COED. A l'inici del treball, havíem de trobar una companya o company de classe que coincideixi amb tu en algun aspecte i que a més, allò ens defineixi qui som nosaltres i per què som així. En el meu cas, la meva companya Estefania Ruiz i jo, concidíem en una vivència passada, ja que tant ella com jo, certs mestres ens van etiquetar durant el batxillerat. I això, va fer que actualment siguem més fortes i tossudes, però a la vegada més dèbils. Un cop decidit el tema, durant un temps limitat, havíem de treballar-lo més a fons documentant-nos en diverses fonts fiables, pensar el títol i quina plataforma utilitzar tenint en compte el tema i la finalitat (en el nostre cas, vam utilitzar el Prezi, ja que volíem relacionar conceptes, idees amb vivències personals...), etc.

Cal tenir en compte que la finalitat de la presentació oral era, com he dit anteriorment, pensar un títol atractiu que capti l'atenció de l'oient, posar en pràctica la oratòria tenint en compte totes les estratègies, recursos... exposats al llibre Com parlar bé en públic, així com també del que apreníem a les classes de COED. També, aprendre a cercar informació fiable i utilitzar el Power Point o el Prezi tenint en compte els interessos de cada parella, fer un vídeo o si més no, inserir-lo d'Internet,  no fer faltes d'ortografia, intentar convèncer o donar una lliçó al públic sobre un tema, respectar els 8 minuts aproximats que se'ns donava per exposar, etc.

Així doncs, el nostre treball el vam anomenar "Un camí de fortalesa". A continuació, podreu veure com va quedar finalment el Prezi:

Com a futurs mestres, crec que ha sigut interessant fer aquest exercici per perdre la vergonya, perdre la por en parlar en públic, ser clars i concisos a l'hora de parlar... ja que d'aquí a uns anys, ens exposarem davant els nostres futurs alumnes, haurem de fer reunions amb els pares, entre altres. 

Padlet

Què és?

És una web on-line, que permet crear un mur on podem incorporar imatges, vídeos i text escrit.

A nivell d'educació infantil, ho podem utilitzar per:

- Treballar col·laborativament entre alumnes des d'un mateix mur, o individualment.

- Proposar activitats a l'aula. Per exemple, perquè els nens busquin espècies dels arbres,   ja que és el tema que estan estudiant a l'escola; per explicar el que han fet al cap de setmana, etc.

A més, a nivell personal també pot ser útil. Es pot utilitzar per anotar coses importants, ja sigui recordatoris, treballs, entre altres.

Cal destacar que amb aquest programa, la part que més reacciona del cervell és l'hemisferi esquerre.

En relació amb això, ho podriem relacionar amb el Google Drive, ja que tant en un cas com en l'altre, un trup de persones poden treballar des d'un mateix mur.

Per saber com funcionava, cadascú va dissenyar el seu propi mur.

 

Created with Padlet

A partir d'aquí, entre tots es va escollir un tema, en aquest cas els "Animals marins simpàtics" i, cadascú havia de buscar un tipus de peix. A partir d'aquí, es va anar adjuntant les imatges amb el títol corresponent en el mateix mur que es va compartir a l'inici de l'activitat.

Created with Padlet

Si voleu començar a utilitzar-lo, podeu entrar en el següent link: 
https://es.padlet.com/my/dashboard