Bon comunicador

L'últim treball a presentar de COED i GTIC, tractava sobre el seguiment d'un bon comunicador durant un mes. En aquest període, cada grup després d'escollir a la persona que seguiria, va haver de seguir-lo en programes de televisió, en les xarxes socials...Perquè d'aquesta manera, es comprovi si és un exemplar d'un bon comunicador o tot el contrari. 

En el cas del meu grup, estava format per la Cristina Lamonja, l'Elisabet Adam, la Blanca Garcia i l'Ana González i vam decidir seguir a Risto Mejide durant el 02-11-2014 fins al 02-12-2014.
El vam seguir en el seu programa dels diumenges emès al canal Cuatro "Viajando con Chester" http://www.cuatro.com/viajandoconchester/, en el blog sobre Risto escrit per un administrador, en el Periódico, a l'instagram i, finalment al Twitter https://twitter.com/ristomejide.

Al final de tot aquest procés, vam crear un Google sites, on es pot veure tot el recull que hem fet sobre ell, la conclusió la qual hem arribat, entre d'altres. A partir d'aquí, un membre de cada grup, va fer una petita explicació davant els companys i mestres, sobre què és el que hem fet, com ho hem fet, quines conclusions hem extret, etc. 

Aquest és el nostre sites: https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/bon-comunicador-risto-mejide/

Taxonomia de Bloom

Com a última activitat de GTIC, vam parlar sobre la Taxonomia de Bloom. Aquesta, és una classificació de les activitats educatives, de més senzilles a més complexes que va establir Benjamin Bloom i altres col·laboradors a l'any 1956. En aquesta classificació feta l'any 2000, es diferencien tres habilitats diferents: cognitiu, afectiu i psicomotor. Però l'any 2001, va ser revisat per Lorin Anderson i David R. Krathwohl i, el van modificar. Un d'aquests canvis produïts va ser canviar de substantius a verbs, ja que d'aquesta manera expressarien accions. Al 2008 es va tornar a revisar i, actualment és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".

En el següent enllaç, podreu veure més concretament la classificació de les activitats educatives i, més a baix el canvi: 

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Dins de la Taxonomia, podem trobar pel que fa als dominis de les activitats educatives:

• L'àrea psicomotru: treballem els moviments.
• L'àrea afectiva: acceptar, justificar, donar suport, rebre ordres i donar-les...
• L'àrea cognitiva: primerament es treballa amb els nens el fet de recordar, comprendre i relacionar.

Segons Benjamin Bloom, és més important crear un vídeo que veure'l, ja que creas tú el vídeo per desenvolupar les habilitats cognitives. Per tant, si ens preguntem si en les teves futures classes a què dedicaràs la major part del temps, la resposta hauria de ser, en treballar les habilitats cognitives, el més elaborades possible. 

A nivell pràctic, un cop treballades les habilitats cognitives  a les TIC, a continuació, la meva companya Cristina Lamonja i jo, farem un repàs de totes les eines i recursos treballats al llarg del curs i, en una taula, s'indicarà l'habilitat cognitiva, segons la classificació del 2008, es desenvolupa. A més, es comentaran les habilitats i/o eines que considerem més interessants a la llum de la taxonomia.

A la llum de la Taxonomia de Bloom, les habilitats/eines que nosaltres considerem més interessants, tenint en compte la taula de l’any 2008, són: el Booktrailer, l’endevinalla, Padlet, presentacions i, el blog. Aquestes serien les més útils per realitzar a classe, ja que utilitzen el nivell superior de la Taxonomia. És a dir, crear. Tots aquests recursos, fomenten habilitats cognitives d’ordre superior.

Wikipedia i preguntes

L'activitat que se'ns va plantejar, va ser respondre a unes preguntes envers les Wikipedies i els temes associats a ella que hem treballat prèviament a classe. Fet això, haviem de publicar les respostes al blog de cadascú i compartir-ho amb els companys. Aquest exercici, consistia fer-ho per grups, de manera que ho vaig realitzar amb la meva companya Cristina Lamonja. 

Aquí us deixo la presentació de Google Drive que hem utilitzat per fer-ho:

Mapa conceptual

A la classe d'avui, hem parlat dels mapes conceptuals. El va crear Joseph D.Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació. 

Els mapes conceptuals, és una eina on-line amb l'objectiu d'organitzar la informació d'una manera ordenada i pots ampliar-ne més els teus coneixements. A partir d'un text escrit, pots esquematitzar la informació on es visualitzarà al final del procés, les paraules clau, els connectors i les relacions que s'estableixen entre elles. 

Si diferenciem un mapa conceptual i una imatge, podríem dir que en el cas del mapa conceptual, és el més allunyat de les emocions. S'organitzen conceptes i es relacionen entre ells. Així doncs, és molt més gràfic. I en la imatge, és tot molt més interpretatiu, ja que mitjançant aquesta, pots adonar-te si està o no enfadat, si és agradable... En aquest cas, juga més amb les emocions. 

En el cas d'un mapa conceptual i un mapa mental, val a dir que en aquest darrer, és una manera d'organitzar idees i estructurar-les, sense necessitat que hi hagi relació entre elles.

Pel que fa a l'àmbit educatiu, és un recurs interessant per aplicar a l'estudi, ja que la informació està molt més organitzada i és molt més visual. 

A GTIC, per posar en pràctica aquesta nova eina, a partir d'El dinar de Nadal ens va demanar el mestre de passar aquest breu text, en un mapa conceptual amb el Bubbl.us. A partir d'aquí, haviem d'agafar una imatge que reflecteixi l'escrit.

Text escrit:

El dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja és gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. 
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu  menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

-Mapa conceptual:

-Imatge:

Fluxogrames

Un diagrama de flux és una representació gràfica amb l'objectiu de resoldre una tasca. Aquest diagrama sempre té un punt d'inici i un únic punt de finalització. A més, el camí ha de permetre arribar des de l'inici fins al final. Per representar-ho, s'ofereixen alguns símbols com en els que hi ha a la següent pàgina: 

http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif

A nivell educatiu, serviria per planificar tasques pròpies relaciones amb el desenvolupament de la tasca professional i/o per ensenyar als alumnes el procés per a l'acollida d'un nou mestre o alumne. D'aquesta manera, podrien practicar amb la presa de decisions, resolució de problemes, planificació... 

Per començar a utilitzar-ho, accedeix a la següent eina on-line: http://www.gliffy.com/. Aquesta, és una eina on-line on es pot crear, guardar, editar diagrames, treballar amb altres representacions gràfiques i exportar a diferents formats el resultat final. Tot i això, també podries utilitzar Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, etc.

A nivell pràctic, es podia escollir en fer aquesta activitat o fer-ne la del Wordle. 

Si diferenciem el fluxograma amb el mapa conceptual, podriem dir que en aquest darrer cas, és una representació gràfica del coneixement. I, en el cas del fluxograma, és la representació d'un procés amb l'objectiu de resoldre-la. 

Per explicar-ho, m'he basat en l'enllaç següent: 

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html. Per a més informació d'aquest, consulta-la.

Fiabilitat de la informació

Per avaluar fonts d'informació fiable a partir del document publicat per la UIB, cal que ens preguntem el següent:

• Qui? Ens hem de fixar si la pàgina ens proporciona informació sobre l'autor o institució i si ens dóna la possibilitat de contactar amb els responsables.
• Què? Parlem sobre el contingut el qual avaluarem si està fet amb exactitud, cobertura, objectivitat, vigència i rellevància.
• Quan? És important que la pàgina s'estigui contínuament actualitzant. D'aquesta manera, estarem al dia.
• On? És a dir, el lloc on està publicada la informació.
• Per a què? És a dir, a quins usuaris va dirigida, quins propòsits té i, el tipus de contingut que es tracta.
• Com? La navegabilitat. És important que la pàgina tingui un sistema de navegació ordenat que la informació sigui recuperada còmodament. 

Exemples de fonts fiables podrien ser: 
http://edu365.cat/, http://web.gencat.cat/ca/inici/, http://www.xtec.cat/web/guest/home, http://www.theflippedclassroom.es/, http://scholar.google.es/, en llibres, revistes científiques  de la biblioteca (magazines, articles de diaris...), diaris, etc. En els magazines, no pasen per mans d'especialistes i en canvi la revista científica si. Així doncs, aquesta darrera és més fiable. 

*Aquesta entrada, l'he feta conjuntament amb la meva companya Cristina Lamonja, ja que  a l'entrada Wikipedia i preguntes, ha sortit aquest tema. La pàgina web, la qual ens ha  servit com a referent per explicar-ho, és: 

 http://biblioteca.uib.cat/digitalAssets/205/205332_avaluacio_fonts_informacio.pdf

La nostra identitat digital i cura de les nostres dades

Coneixem identitat digital el conjunt d'aspectes que caracteritza a un individu o grup col·lectiu en un entorn tecnològic. El fet d'estar permanentment connectats a les xarxes socials, això fa que nosaltres mateixos mostrem als altres la nostra identitat, és a dir, donem informació de com som nosaltres, els nostres pensaments, la nostra ideologia, de la nostra vida personal...mitjançant imatges, textos que publiquem, etc. Per tant, hem de tenir cura de les nostres dades reforçant la seguretat dels nostres equips informàtics i dispositius electrònics i, tenir cura del què publiquem, ja que els altres usuaris ho veuran des d'una perspectiva subjectiva i això definirà la nostra reputació digital. Això, és el que cada vegada convé plantejar-se més per preveure l'atac dels "hackers", és a dir aquelles persones que trenquen amb els sistemes de seguretat.

Per a més informació d'això, consulta: 

http://www2.ual.es/ci2bual/comunicar-la-informacion/identidad-digital/

http://www.adslzone.net/2014/10/01/consejos-para-mantener-nuestra-privacidad-salvo-en-internet/