La Webquest

diumenge, 30 de novembre del 2014

Poema

A COED , vam haver d'escollir un poema que ens agradés per recitar-lo a classe. 
En el meu cas, vaig escollir "Ahir" de Josep Carner (1884-1970). Ell va ser poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. Era conegut com el "príncep dels poetes catalans" i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. 

                                                          


                                                                Josep Carner, Ahir

                                                                     Menta, farigola,
                                                                      ruda i romaní.


                                                                     Una vella, vella
                                                                     com un pergamí
                                                                   d’hora a la finestra
                                                                       vol reconfegir
                                                                  la casa que hom veia
                                                                      darrera el jardí.

                                                                     D’allà la cridava
                                                                        un minyó veí.
                                                                      Anaven a escola
                                                                      pel mateix camí.

                                                              Que en fa d’anys, sospira,
                                                                     que ell se li morí!
                                                                 Tants d’anys fan un dia,
                                                                        un de sol: ahir.

                                                                      I, si s’estimaren,
                                                                   mai no s’ho van dir.
                                                                      Menta, farigola,
                                                                        ruda i romaní.


                                                             Del Llibre dels poetes, (1904)


El tema principal d'aquest darrer poema, és una senyora gran amb la consciència d'haver malbaratat la vida "Carpediem", perquè tant ella com el seu estimat, que anaven junts a l'escola, mai es van atrevir a expressar l'amor. Així doncs, l'he triat, perquè considero que hem d'aprofitar tots els moments que ens ofereix la vida, ja que després serà massa tard...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada