En el meu cas, vaig escollir "Ahir" de Josep Carner (1884-1970). Ell va ser poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. Era conegut com el "príncep dels poetes catalans" i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Josep Carner, Ahir
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí
d’hora a la finestravol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.
D’allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d’anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d’anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s’estimaren,
mai no s’ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Del Llibre dels poetes, (1904)
El tema principal d'aquest darrer poema, és una senyora gran amb la consciència d'haver malbaratat la vida "Carpediem", perquè tant ella com el seu estimat, que anaven junts a l'escola, mai es van atrevir a expressar l'amor. Així doncs, l'he triat, perquè considero que hem d'aprofitar tots els moments que ens ofereix la vida, ja que després serà massa tard...